Jaume baixava les escales agafat de la barana, perquè les seves cametes encara no eren capaces d'aguantar el pes del seu cos, al cap i a la fi només tenia dos anys. Es dirigia al saló, perquè aquell matí era Nadal! A l'arribar se li van il·luminar els ulls, va obrir la boca i d'allà va sortir: “Mamaaaaaaaaa ha vingut el Pare Noël!!”.
Sota del seu meravellós arbre de Nadal havia molts regals, embolicats amb papers brillants, de colors, quasi tots amb el seu nom en lletres grans. Jaume no va poder esperar a que arribaren els seus pares i va córrer a obrir els regals! Allà hi havia de tot, coxes, peluixos, puzles,... Estava tan feliç! Quan van baixar els seus pares el terra del menjador ni tan sols es veia sota de tots aquells papers que abans embolicaven els regals, ara estaven repartits pel sofà, la taula, els estants,...
A l'acabar d'obrir els regals, van vestir a Jaume amb roba nova, preciosa: un meravellós conjunt verd i groc molt abrigadet, que li feia semblar un príncep.
Va baixar un altre cop al menjador i allí li esperava un menjar boníssim que havia preparat la seva mare, amb sopa, carn, pastissos i torrons i...oh! El que més li agradava a Jaume, xocolata!
De sobte, feia molt molt de fred...i Jaume està ara assegut a les escales de casa seva, mirant el menjador. No té dos anys, però tampoc gaires més. Es mira el pantaló del pijama i nota el fred intens que fa a casa. No sap si despertar als seus pares, i demanar l'esmorzar, té molta gana però fa dies que a casa quasi no hi ha res per menjar. Mira cap al menjador, i no hi ha arbre de Nadal, ni regals, ni menjar ni somriures, perquè els pares del Jaume no s'ho poden permetre, i ell ho sap. Avui és Nadal, també per a ell, però mai ha tingut una com la que s'acaba d'imaginar.
Aquest no és el típic conte de Nadal, però sí és un típic Nadal per a moltes persones, no és ideal, però sí real. Y aquest és un bon moment per recordar a aquelles persones, sobretot aquells nens, que mai han celebrat el Nadal, que mai han tingut regals ni torrons i que per ells siguem, al menys, conseqüents.
Així que, a tots aquells als que li sigui possible, ajudeu a algú aquest Nadal, doneu una joguina o un quilo de sucre, sereu més feliços.
Sota del seu meravellós arbre de Nadal havia molts regals, embolicats amb papers brillants, de colors, quasi tots amb el seu nom en lletres grans. Jaume no va poder esperar a que arribaren els seus pares i va córrer a obrir els regals! Allà hi havia de tot, coxes, peluixos, puzles,... Estava tan feliç! Quan van baixar els seus pares el terra del menjador ni tan sols es veia sota de tots aquells papers que abans embolicaven els regals, ara estaven repartits pel sofà, la taula, els estants,...
A l'acabar d'obrir els regals, van vestir a Jaume amb roba nova, preciosa: un meravellós conjunt verd i groc molt abrigadet, que li feia semblar un príncep.
Va baixar un altre cop al menjador i allí li esperava un menjar boníssim que havia preparat la seva mare, amb sopa, carn, pastissos i torrons i...oh! El que més li agradava a Jaume, xocolata!
De sobte, feia molt molt de fred...i Jaume està ara assegut a les escales de casa seva, mirant el menjador. No té dos anys, però tampoc gaires més. Es mira el pantaló del pijama i nota el fred intens que fa a casa. No sap si despertar als seus pares, i demanar l'esmorzar, té molta gana però fa dies que a casa quasi no hi ha res per menjar. Mira cap al menjador, i no hi ha arbre de Nadal, ni regals, ni menjar ni somriures, perquè els pares del Jaume no s'ho poden permetre, i ell ho sap. Avui és Nadal, també per a ell, però mai ha tingut una com la que s'acaba d'imaginar.
Aquest no és el típic conte de Nadal, però sí és un típic Nadal per a moltes persones, no és ideal, però sí real. Y aquest és un bon moment per recordar a aquelles persones, sobretot aquells nens, que mai han celebrat el Nadal, que mai han tingut regals ni torrons i que per ells siguem, al menys, conseqüents.
Així que, a tots aquells als que li sigui possible, ajudeu a algú aquest Nadal, doneu una joguina o un quilo de sucre, sereu més feliços.
Veronica Alonso
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada