RESULTATS DE LA CONSULTA ALS MEMBRES DE L'ASSOCIACIÓ

Després d'haver realitzat les votacions entre els companys de curs, presentem els resultats obtinguts:


Del total de 70 grups amb què estan repartits els alumnes, ens n'hem pogut posar en contacte amb 57 (81,43%), 36 (63,2%) dels quals han realitzat o intentat realitzar les votacions: 9 grups dels 13 d'alemany, 15 (34) d'anglès, 10 (16) de francès i 2 (3) de català. Dels 4 grups del PIA (Pla d'Impuls de l'Anglès), malgrat que dos en tenien informació, no ens ha arribat cap dada.

Les classes que hi han respost, compten oficialment amb 737 alumnes, però en el moment de les consultes només n'hi havia 486.

A la primera qüestió (Què cal fer amb el romanent del curs passat [21.913,26 €]) l'opció A (TRANSFERIR-lo a l’Escola) ha obtingut el 52,0% de vots, enfront de l'opció B (dedicar-lo a promoure activitats), que ha aconseguit un 30,8%.

La segona qüestió (Destí de l’Associació d’Alumnes) ha despertat poc ressò, probablement per desconeixement del contingut dels estatuts:
En l'opció A (reclamar que li siguin RETORNADES les quotes) han guanyat per poc marge els vots a favor (35,3%). Els vots en contra han estat (32,9%) i les abstencions (31,8%).
Si no es retorna a la situació anterior (ingressar la quota complementària a l'Associació), la solució de REMODELAR-ne els estatuts i objectius -opció B- o dissoldre l'Associació -opció C- han aconseguit poca adhesió: a favor un 37,6% i 24,2%, respectivament, ja que les abstencions han estat lleugerament superiors (38,2%).


El que és clar és que l'Associació actualment ha quedat buida de sentit i caldrà prendre alguna decisió al respecte.

Estatuts de l'Associació


Hem informatitzat els estatuts de l'Associació d'Alumnes de l'EOI - Sabadell. Aquí els teniu a la vostra disposició, perquè els pugueu consultar i saber segons quines normes ens regim.



"ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ D’ALUMNES de l'Escola Oficial d'Idiomes de Sabadell


CAPÍTOL I.- CONSTITUCIÓ, ÀMBIT TERRITORIAL, FINS, ACTIVITATS, DURADA, DOMICILI SOCIAL I MEMBRES.

Article 1
Amb la denominació d'Associació d'Alumnes de l'Escola Oficial d'Idiomes de Sabadell es constitueix a la localitat de Sabadell una associació d'alumnes d’àmbit local, d'acord amb el que estableix el Decret 197/1987, de 19 de maig (DOGC de 19 de juny de 1987) pel qual es regulen les associacions d'alumnes.


Article 2
Els fins d’aquesta associació seran els següents:
a) Estudiar, considerar i conèixer tot allò que afecti la seva situació en el centre i poder expressar ensems l'opinió i el criteri que en tinguin els alumnes.
b) Facilitar l'exercici dels drets que la legislació vigent reconeix a favor dels alumnes i, en especial, dels assenyalats en l'article 6 de la Llei Orgànica del Dret a l'Educació.
c) Impulsar la participació i la col·laboració activa dels membres en els treballs educatius que formen part del projecte educatiu del centre, com també en les activitats complementàries i extraescolars que pugui programar i organitzar el Consell Escolar.
d) Promoure la informació i la participació dels alumnes en el Consell Escolar i en els diversos òrgans consultius i de participació previstos en la Llei 25/1985, de 10 de desembre, dels Consells Escolars de Catalunya.
e) Informar sobre activitats culturals, d’esbarjo i de foment de l’acció cooperativa del treball en equip, organitzar-les i participar-hi.
f) Promoure tota mena de col·laboracions amb altres organitzacions i associacions d'alumnes, com també la creació de federacions i confederacions, d'acord amb allò que estableix la legislació vigent.
g) Promoure i difondre la col·laboració i participació d'altres entitats, públiques o privades, en les activitats de l'Associació.
h) Participar, organitzar i/o difondre esdeveniments i projectes que contribueixen donar a conèixer els valors socials i la diversitat cultural actual.


Article 3
L’Associació no té cap afany de lucre.


Article 4
Per al compliment dels fins previstos en l'article 2, l'Associació podrà organitzar, entre d’altres, les activitats següents:
Viatges, borsa de treball, videoteca, grups de conversa, servei de préstec de material didàctic, activitats culturals diverses (teatre, xerrades, col·loquis, exposicions...), etc.


Article 5
La duració de l’Associació serà per temps il·limitat.


Article 6
El domicili social es troba a Sabadell, carrer de Pelai Briz s/n.


Article 7
En seran socis:
-> Els alumnes que estiguin matriculats al centre i hagin abonat la quota corresponent .
-> Els ex-alumnes que col·laborin o participin en les activitats i hagin abonat la seva quota corresponent.


Article 8
Els membres tenen els drets següents:


-> Els alumnes matriculats:
1. Prendre part en les assemblees amb veu i vot.
2. Poder ser elegits per a càrrecs directius dins de l’Associació.
3. Participar en les activitats i els serveis de l'Associació, segons les normes reglamentàries pròpies d’aquesta i segons d’altres que li prestin entitats privades, estatals i paraestatals.


-> Els ex-alumnes:
1. Prendre part en les assemblees amb veu i sense vot.
2. Participar en les activitats i els serveis de l’Associació, previ pagament de la quota acordada.

En tot cas la direcció de l'Associació i composició del òrgans col·legiats queda reservada als estudiants matriculats al centre.


Article 9
Són obligacions dels membres:


-> Els alumnes matriculats:
1. Prestar tants serveis com determinin els estatuts, el Reglament de Règim Intern de l’Associació i els acords de l’Assemblea General.
2. Exercir els càrrecs per als quals van ser elegits.
3. Assistir a les Assembles Generals.
4. Satisfer les quotes que es determinin.

-> Tots els associats, tant els matriculats com la resta de socis:
1. Assistir a les Assembles Generals de l'Associació.
2. Satisfer les quotes, derrames i altres aportacions econòmiques que es determinin.


Article 10
La condició de membre es perd:
1. Per expulsió acordada per la Junta Directiva, i ratificada per l’Assemblea General Extraordinària, quan el membre tingui mala conducta o perjudiqui greument els interessos de l’Associació.
2. Per voluntat pròpia, comunicada per escrit a la Junta Directiva de l’Associació.
3. Per decisió de la Junta Directiva per manca de pagament de les quotes establertes.


Article 11
L’expulsió dels membres a què es refereix l’article 10 serà acordada per la Junta Directiva de l’Associació, després de l’audiència a l’interessat. L’acord d’expulsió haurà de ser ratificat per l’Assemblea General Extraordinària.


CAPÍTOL II. ÒRGANS DE GOVERN I REPRESENTACIÓ.

Article 12
Són òrgans de l'Associació:
A. L'Assemblea General de socis.
B. La Junta Directiva.

A. L’ASSEMBLEA GENERAL

Article 13
L'Assemblea General de socis és l'òrgan d'expressió de la voluntat de l'Associació i estarà formada per tots els seus membres. Les assemblees podran ser ordinàries i extraordinàries.

Article 14
Seran competències de l'Assemblea General Ordinària:
1. L’examen i l’aprovació dels comptes bancaris i balanços de l’exercici anual.
2. Decidir sobre l’aplicació concreta del fons disponible.
3. Aprovar el Reglament de Règim Intern de l'Associació.
4. La resta d’assumptes que resultin dels estatuts i no siguin expressament atribuïts a l'Assemblea General Extraordinària o a la Junta Directiva.

Article 15
Seran competències de l'Assemblea General Extraordinària:
1. Modificar els estatuts de l'Associació.
2. Elegir els membres de la Junta Directiva.
3. Acordar la integració en federacions i confederacions.
4. Autoritzar l'alienació, el gravamen o la hipoteca dels béns socials de l'Associació.
5. Acordar la dissolució de l'Associació.
6. Designar els liquidadors en aquest cas.
7. Ratificar l’expulsió de socis proposada per la Junta Directiva.
8. Les que essent competència de l'Assemblea General Ordinària per raons d’urgència o necessitat no puguin esperar la convocatòria corresponent sense perjudici greu per a l'Associació.

Article 16
Tant l'Assemblea General Ordinària com l’Extraordinària seran integrades pels socis assistents, sempre que concorrin la meitat més un del total en la primera convocatòria o, transcorreguda mitja hora, amb qualsevol nombre d’assistents en la segona convocatòria.

Article 17
L'Assemblea General Ordinària es reunirà necessàriament una vegada l'any i serà convocada amb quinze dies de temps pel President de la Junta Directiva, mitjançant anunci col·locat en el domicili social o citació personal, que expressarà, a més, l’ordre del dia.

Article 18
L'Assemblea General Extraordinària es reunirà en convocatòria especial a petició de la Junta Directiva o del deu per cent dels socis, amb els mateixos requisits que els assenyalats en els dos articles anteriors.

Article 19
El President i el Secretari de les Assemblees Generals seran els de la Junta Directiva.

Article 20
1. Els acords adoptats ho hauran de ser amb el vot afirmatiu de la majoria simple dels assistents, excepte els relatius a l’article 15, que requeriran majoria de dos terços.

Article 21
Els acords adoptats conforme als preceptes anteriors obligaran a tots els socis, fins i tot als no assistents.

Article 22
Els acords que vagin en contra dels estatuts, del caràcter propi del centre o que infringeixin els fins de l’Associació, podran ser recorreguts en reposició davant l’Assemblea General, en el termini de deu dies hàbils.

B. LA JUNTA DIRECTIVA

Article 23
La Junta Directiva serà integrada com a mínim per un president, un secretar, un tresorer i quatre vocals.

Article 24
Els càrrecs de la Junta Directiva tindran una duració de dos anys, i els seus membres podran ser reelegits en finalitzar el mandat.

Article 25
Les vacants que es poguessin produir en la Junta Directiva, a excepció del President, es cobriran mitjançant acord de la mateixa Junta, el qual haurà de ser ratificat en la següent Assemblea General. En tot cas, els substituts cessaran quan hagués correspost de fer-ho als substituïts.

Article 26
La Junta Directiva es reunirà una vegada al mes i quan ho sol·liciti el President o tres dels seus membres.

Article 27
Els acords es prendran per majoria simple i perquè siguin vàlids requeriran la presència de la meitat més un dels seus components. En cas d’empat decidirà el vot del President.

Article 28
Seran competències del President:
-> Acordar amb la Junta Directiva l’admissió de nous socis i proposar a l'Assemblea General l’expulsió d’aquells que incompleixen els presents estatuts.
-> La direcció de l'Associació.
-> Convocar i presidir les reunions de l'Assemblea General.
-> Vetllar pel compliment dels fins de l'Associació.

Article 29
Les funcions del Vice-president seran aquelles que estimi necessàries el President, a més de substituir-lo en els casos de vacant, absència o malaltia.

Article 30
Seran competències del Secretari:
-> Custodiar i portar els Llibres d’Actes i de Registre de socis, documents i segell de l’Associació.
-> Fer les actes de les reunions i expedir-ne certificacions amb el vistiplau del President.

Article 31
Correspon al Tresorer:
-> Custodiar el fons de l’Associació i portar els llibres de comptabilitat.
-> Preparar els balanços i els pressupostos de l’Associació perquè siguin aprovats per l'Assemblea General.
-> Autoritzar, juntament amb el President, la disposició de fons.



CAPÍTOL III.- PATRIMONI FUNDACIONAL, RECURSOS ECONÒMICS I ADMINISTRACIÓ.

Article 32
L’Associació, que en iniciar les activitats està mancada de patrimoni, utilitzarà, en compliment dels seus fins, els següents mitjans econòmics:
-> Les quotes obligatòries dels alumnes i ex-alumnes.
-> Les aportacions voluntàries.
-> Els donatius o subvencions que rebi.

Article 33
Les quotes obligatòries seran establertes per la Junta Directiva, no seran reintegrables en cap cas i es dedicaran a atendre les necessitats de l'Associació.

Article 34
Anualment, i amb referència al darrer dia de l’exercici econòmic de cada any, es practicaran l’inventari i el balanç de situació, que es formalitzaran en una memòria i es posaran a disposició dels socis durant un termini no inferior a quinze dies, entre els quals s’inclouran els anteriors a l’assenyalat per a la celebració de l’Assemblea General Ordinària, que haurà d’aprovar-los o censurar-los.

Article 35
Anualment, i en el temps que estableix l’article 17, l’Assemblea General aprovarà el pressupost.



CAPÍTOL IV.- DISSOLUCIÓ DE L'ASSOCIACIÓ I LIQUIDACIÓ DEL PATRIMONI.

Article 36
L' Associació es dissoldrà per les causes següents:
1. Per voluntat dels socis acordada per les dues terceres parts d’aquests.
2. Per altres causes determinades legalment.
3. Per sentència judicial.

Article 37
Després de la dissolució de l'Associació, l'Assemblea General Extraordinària designarà dos socis liquidadors, que, juntament amb el President i el Tresorer, procediran a efectuar la liquidació pagant els deutes, cobrant els crèdits i fixant l’haver resultant.

Article 38
L’haver que resulti una vegada feta la liquidació es donarà a la Federació d’Associacions d’Alumnes."

Die Weinachtsgeschichte des kleines Mädchens und des dicken Mannes

Es war einmal ein armes Mädchen, das in einem kleinen Dorf lebte. Seine Eltern waren so arm, dass sie ihm fast nichts kaufen konnten. Dezember war ein wichtiger Monat, weil es immer zu Weinachten schneite und die ganze Familie zusammen sein konnte, aber die Groβmutter war sehr krank.
Eines Tages vor Weihnachten suchte das kleine Mädchen ein Geschenk für seine Grossmutter, weil sie im Krankenhaus lag. Dann begann es, in verschieden Geschäften das beste Geschenk zu suchen. Als es sehr müde war, fand es das beste Geschenk der Welt. Das kleine Mädchen sah eine Puppe aus Porzellan aber das kleine Mädchen hatte immer das gleiche Problem:das Geld reichte nicht. Dann begann es zu grübeln. Es konnte seinen Eltern nicht um Geld bitten, weil sie kein Geld hatten. Auβerdem konnte es nicht arbeiten, da es in die Schule gehen musste. Dann hatte es eine gute Idee. Es könnte eine Puppe aus Porzellan machen. Am 21. Dezember war eine harte Arbeit, mit einer Puppe anzufangen aber wer weiβ, was ein kleines Mädchen für seine kranke Groβmutter machen könnte. Eigentlich hatte es fast keine Zeit und die notwendigen Materialen hatte es auch nicht gefunden, aber am 22. Dezember vollbrachte jemand ein Wunder. Ein dicker Mann mit einem weiβen Bart konnte ihm helfen. Er kam vom Himmel und er sagte ihm, dass unser Mädchen eine Person mit einem guten Herzen gewesen sei. Da es sehr fröhlich war, weil es den dicken Mann gefunden hatte, begann es zu weinen. Dann fiel eine Träne auf den Schnee. Plotzlich erschien eine Puppe auf dem Schnee aus chinesischem Porzellan. Daraufhin fing es an, ins Krankenhaus zu laufen und es konnte seiner Groβmutter das beste Geschenk geben. Wenn sie nicht gestorben sind, so leben sie heute noch.

David Valle Cazorla

5è Alemany

Rote Weihnachten

„I’m dreaming of a white Christmas, with every Christmas Card I write...”

Während Frank Sinatra dieses so berühmte Weihnachtslied singt, schreibe ich meinen letzten Brief. Trotzdem hat er mit Weihnachtszeit im Lied nichts zu tun wie: Er war mein Abschied von dieser Welt. Die Empfängerin ... Lara Ivanovna, natürlich.

Alles hat vor zwölf Stunden angefangen, als ich in der Deutschen Oper Berlin war. Ich würde in Berlin noch eine Woche bleiben, um die Stadt zu besuchen und meine Sprache zu verbessern, denn ich war allein in der Stadt und deshalb sollte ich kämpfen, damit die anderen mich verstehen. Ich kam gestern um 20 Uhr an und fuhr zu meinem Hotel in Leipzigerstraβe. Es war spät in der Nacht und ich wusste nicht, was ich machen konnte, so fragte ich das Zimmermädchen, was man dort unternehmen konnte und wohin man so normalerweise ging. Sie schaute auf mich—vielleicht sah ich für sie älter aus—und empfahl mir zur Oper zu gehen. Ich war müde, aber sie sagte mit der S-Bahn würde ich schnell dahin fahren.
Das Operngebäude kann man schnell erkennen: die graue breite Fassade, die mir ans Bauhaus erinnert, und die kleinen Wörter; und vor allem die Männer, die auf ihre Frauen warten, und die Frauen, die spät kommen, um die Liebe ihrer Männer zu prüfen. Das Atmen, wegen der Kälte im Dezember, stieg zum Himmel, wo es mit der Luftverschmutzung vermischte. Ich ging hinein, kaufte meine Karte—eine Loge im dritten Stockwerk—und ging zu meinem Platz, weil es nur zehn Minuten für den Anfang fehlten. Ich wusste noch nicht, welche Oper vorgestellt wurde, bis ich mich hinsetzte. Sie war Tristan und Isolde. Das war gut: eine tragische Romanze, für eine romantische Zeit, in der eine Tragödie vor fünf Jahren eingekommen war: Wir waren am 24. Dezember und ich war allein in einer ausländischen Stadt. Ich soll nicht mehr darüber erzählen.
Der erste Akt war ein groβer Erfolg. Die Ouvertüre war weit und leidenschaftlich: Sie war ein Prolog der Liebe der Hauptpersonen, aber auch der Probleme, die sie eintreten würden. Während der Pause ging ich zur Cafeteria: Ich war durstig und brauchte etwas zum Trinken, am bestens einen Whisky. Sie hatten nur Bourbonen, so endlich trank ich ein Stielglas von Cava. Und plötzlich sah ich sie. Sie hatte lange schwarze Haare, die im Gegensatz zu ihrer weiβen Haut standen, und groβe braune Augen, die auch auf mich schauten. Ich konnte mich nicht bewegen, während sie zu mir kam, oder es war vielleicht, dass wir zu eng zueinander gingen. Ich sah nichts um mich außer ihren Augen, als wäre ich hypnotisiert. Wir standen in der Mitte des Lokals, ohne zu sprechen, ohne zu hören. Ihr Gesicht war wie der Schnee in den Bergen: Es schien. Nach ein Paar Minuten, die Jahrhunderte dauerten, sagte sie etwas, was ich nicht hörte. Ich erinnere mich nur an den Ton ihrer Stimme. Sie streichelte meine Ohren, wie der Samt.
Wir setzten uns und sprachen die ganze Nacht über unser Leben, was wir in Berlin machten, weil sie auch allein war. Natürlich hörten wir nicht den zweiten Akt, also gingen wir den Fluss entlang spazieren, während sie weiter mit ihrer Geschichte ging: Sie kam aus Polen, wo ihre Familie lebte. Trotzdem wollte ihr Vater, dass sie einen Herrn Ulrich heiratete. Der Ulrich war bekannt, weil er dreimal geheiratet hatte, und die drei Ehefrauen in dunklen Umständen verschwunden waren. Aber er war reich—tatsächlich war er der reichste Mann in Polen—, und niemand wollte das erkennen. Auf diesem Grund war sie raus von ihrem Heimatland geflogen. Nach zwei Stunden, als sie lang geweint hatte, und als ich sie umarmte, sagte sie mir ihren Namen: Lara Ivanovna. Ich werde diesen Namen nie vergessen, wenn ich die nächsten Stunden überlebe!
Um zwei Uhr in der Nacht—wir waren lange gewandert— sahen wir einen Schatten am Ende der Straβe. Er kam zu uns. Ich hatte keine Angst davor, aber Laras Gesicht war leichenblass und sie drückte meinen Arm. Die Sekunden trafen langsam ein, die Schritte klangen laut in der leeren Straβe, und endlich sahen wir einen groβen Mann unter der Straβenlampe. Ulrich von Tempelhof.
Er trug einen hölzernen Kasten und einen Gehstock, mit dem er zu mir zeichnete. Er hatte eine Bass Stimme, die zwischen den Wohnungen widerhallte.
„Monsieur“, ich bin nicht französisch, Lara war nicht französisch und er auch nicht, aber ich war so entsetzt, dass ich nicht lachen konnte, „Sie sind mit meiner Verlobte gegangen. Vielleicht wussten Sie nicht, dass sie heiraten soll, aber als Mann sind Sie dafür verantwortlich. Jetzt haben Sie zwei Möglichkeiten: Entweder duellieren wir uns, um die Liebe dieser Hure zu gewinnen, oder Sie verlassen sie, damit wir nach Polen fliegen und sie die rechte Strafe bekommt.“
Es war vielleicht die Kälte, oder dass ich nun Lara liebte, aber ich konnte seine Worte nicht aushalten. Deswegen akzeptierte ich das Duell.
„Bien“, antwortete von Tempelhof, während er den Kasten öffnete. „Sie sehen hier zwei Revolver; wir treffen uns um sechs Uhr im Groβen Stern, beim Bismarck. Adieu“
Und er ging weg.
Wir hatten 4 Stunden; darum gingen wir zu Laras Hotel, um meine letzten Stunden zusammen zu verbringen. Ich sage meine letzten Stunden, denn ich hatte nie geschossen, und es war klar, dass Tempelhof mir ermorden würde. Lara ging ins Badezimmer und kam nur mit einem Nachthemd.
Wir lagen zusammen im Bett bis halb sechs. Sie ging noch einmal zum Badezimmer, während ich an meine kurze Zukunft dachte. Dann sah ich ihre Handtasche ...
Jetzt kommen wir zum Ende. In der Handtasche lagen ein Paar Zeitungen mit verschiedenen Artikeln markiert und einen Revolver. In den Artikeln stand die wahre Geschichte von einem des bekanntesten Mörderpaars in Europa. Sie suchten Männer, um mit ihnen zu spielen und danach ...
Allerdings konnte ich es einfach nicht glauben, also fragte ich Lara, als sie noch reinkam. Sie wurde verrückt, und lief zu mir mit einem Messer, das auf dem Tisch gelegen hatte. Dann war es richtig. Ich war verschockt. Trotzdem konnte ich machen, was ich sollte: Ich schoss.

Ich bin am 25. Dezember um 12 Uhr. Laras Körper liegt auf dem Bett, in der Mitte ihrer Blut, die den Teppich und das Betttuch färbt.
Natürlich bin ich nicht zum Groβen Stern gegangen. Ich hatte keine Angst davor, doch ich war müde. Obwohl ich weiß, Lara liebte mich nicht, kann ich die letzte Nacht nicht vergessen. Auch habe ich viel von ihrem nackten Rücken geträumt, den nur die Haare bedecken.
Ich habe vor 15 Minuten den Brief beendet, und ich selbst werde ihn mitnehmen, denn diese sind meine letzten Worte, in denen die Polizei eine Aussage finden wird. Ich habe den Revolver vorbereitet.
Und so enden meine Weihnachten, meine roten Weihnachten.

Albert Fernandez

Das Weihnachtsessen

Der Tag ist kalt und der Mond spioniert leise die Leute, die zusammen zu Hause sind.
Auf der unheimlichen Straße geht ein trauriger Landstreicher, der vor Weihnachten flüchtet.
Er geht langsam und seine Schritte sind müde. Er braucht Essen, um weiter zu gehen aber er hat viele Einladungen zu Weihnachtischen, die er aber ablehnt.
Er ist friedlich, ruhig und elegant wie ein richtiger Herr, der sich wie ein Hühnerstallkönig fühlt.
Natürlich ist ihm peinlich an einem Weihnachtsessen ohne sein schwarzes Sakko und seine rote Krawatte teilzunehmen.
Und ich sage noch mehr: „Er geht praktisch nackt!“
Dann, wenn er kann, flüchtet er schnell vor den Leuten und ihrem Mörderblick und versucht unauffällig zu bleiben bis nach den Feiertagen. Danach kommt die Ruhe zurück.
Jetzt muss er wieder laufen, weil er in der Metzgerei gehört hat:
—Schau mal! Dieser große Truthahn ist fantastisch für die Weinachtmahlzeit!

Glòria Macià

2n Alemany

Sense títol

Quand j'étais petite j’habitais avec mes grands parents dans une petite île de la Nouvelle-Calédonie, l'île Ouen. Tous les jours j'allais chercher le plus nécessaire pour nous nourrir avec ma petite embarcation. En réalité nous n'avions pas beaucoup d'argent, seulement le salaire que mon grand-père gagnait avec la pêche et celui que ma grand mère gagnait aussi comme cuisinière dans le restaurant d'un hôtel luxueux, l’Hôtel Casy.
Le jour de Noël nous avions l'habitude de manger comme dans le pays d'origine de mon grand-père, c'est-à-dire de la soupe qu’en Catalogne on appelle "escudella", faite avec du poulet, du cochon, et différentes légumes. Après, avec la passoire, le liquide qui reste, on faisait la soupe avec une pâte spécial en forme d'escargot, et nous mangions la soupe catalane et après de la viande. Comme dessert nous mangions les "turrons", que ma grande-mère faisait elle-même grâce à une recette très ancienne qu’elle avait dans un livre que mon grand-père gardait sur une étagère de notre petite maison.
Dans notre pauvreté, nous nous sentions très heureux. Cela faisait 6 ans que mes parents avaient disparu dans la mer quand ils promenaient des touristes avec une petite chaloupe et un changement de temps soudain, une forte tempête imprévue, avait fait tomber l'embarcation et seulement après avoir sauvé leurs passagers (avec les gilets de sauvetage) ils se sont noyés et jamais personne n’avait trouvé leurs corps….
Ce jour-là j'avais pris mon petit bateau pour acheter quelques fruits; la chaleur était plus forte et, ( en ce moment notre fête de Noël n'étais pas la plus normale dans un pays dans lequel tout le monde préférait une glace ou bien des fruits tropicaux à une soupe!!!!)
Après avoir fait les courses, j'avais décidé d'aller chercher ma grand-mère à l'hôtel pour l'amener à la maison et célébrer, comme tous les années, notre fête les trois ensemble!!!
La côte était un peu difficile à cause des roches qu'il y avait, mais j'avais très confiance en moi-même. Il faisait longtemps que ma petite embarcation connaissait tous les coins pour bien arriver à l'hôtel!!! Mais une forte vague m'a fait perdre l'équilibre et je me suis donné un coup très fort sur la tête avec une roche et j'ai perdu la conscience.....
Quand j’ai fait mon retour à la vie j’ai pensé que je rêvais; mes yeux ont vu une grande salle meublée avec un goût exquis et, à travers de grandes fenêtres on voyait dehors le jardin et au fond la forêt... Quand j'ai commencé à croire que j'étais morte et que cette merveille était le ciel, un beau garçon est sorti de je ne sais pas où et, très poliment, il m’a dit que j'avais une blessure à la tête, mais sans aucune importance, et qu’il m'avait trouvé à la plage et au premier moment il avait cru que j'étais morte...
Nous avons commencé une grande amitié et après.... Bon, aujourd'hui c'est mon mari et le père de mes enfants!!!!
Peut-être vous pouvez penser que dans mon histoire il n'y a rien de particulier, n'est-ce pas ? J'ai pense que oui, parce que mon mari s'appelle NOÉL, et je l'avais connue le jour de Noël!!!!!! C'est vraiment drôle!!!

Xaro

Bon Nadal?

Jaume baixava les escales agafat de la barana, perquè les seves cametes encara no eren capaces d'aguantar el pes del seu cos, al cap i a la fi només tenia dos anys. Es dirigia al saló, perquè aquell matí era Nadal! A l'arribar se li van il·luminar els ulls, va obrir la boca i d'allà va sortir: “Mamaaaaaaaaa ha vingut el Pare Noël!!”.
Sota del seu meravellós arbre de Nadal havia molts regals, embolicats amb papers brillants, de colors, quasi tots amb el seu nom en lletres grans. Jaume no va poder esperar a que arribaren els seus pares i va córrer a obrir els regals! Allà hi havia de tot, coxes, peluixos, puzles,... Estava tan feliç! Quan van baixar els seus pares el terra del menjador ni tan sols es veia sota de tots aquells papers que abans embolicaven els regals, ara estaven repartits pel sofà, la taula, els estants,...
A l'acabar d'obrir els regals, van vestir a Jaume amb roba nova, preciosa: un meravellós conjunt verd i groc molt abrigadet, que li feia semblar un príncep.
Va baixar un altre cop al menjador i allí li esperava un menjar boníssim que havia preparat la seva mare, amb sopa, carn, pastissos i torrons i...oh! El que més li agradava a Jaume, xocolata!
De sobte, feia molt molt de fred...i Jaume està ara assegut a les escales de casa seva, mirant el menjador. No té dos anys, però tampoc gaires més. Es mira el pantaló del pijama i nota el fred intens que fa a casa. No sap si despertar als seus pares, i demanar l'esmorzar, té molta gana però fa dies que a casa quasi no hi ha res per menjar. Mira cap al menjador, i no hi ha arbre de Nadal, ni regals, ni menjar ni somriures, perquè els pares del Jaume no s'ho poden permetre, i ell ho sap. Avui és Nadal, també per a ell, però mai ha tingut una com la que s'acaba d'imaginar.
Aquest no és el típic conte de Nadal, però sí és un típic Nadal per a moltes persones, no és ideal, però sí real. Y aquest és un bon moment per recordar a aquelles persones, sobretot aquells nens, que mai han celebrat el Nadal, que mai han tingut regals ni torrons i que per ells siguem, al menys, conseqüents.
Així que, a tots aquells als que li sigui possible, ajudeu a algú aquest Nadal, doneu una joguina o un quilo de sucre, sereu més feliços.

Veronica Alonso